Pelendengues

m. pl. Coses inútils o que destorben. Ex.: Això té molts pelendengues per fer-ho. VF: perendengue (Agu). loc.: 1. «Ser un bon pelendengues»: ser mol primmirat a les persones i coses. 2. «Tindre pelendengues»: tenir dificultats, problemes, molèsties.