Pinte

m. Nom vulgar del joc de lliços. Part del teler, composta d'una sèrie de fils col·locats verticalment entre dos llistons paral·lels (o solts); cada fil porta en el seu centre una anelleta per dins la qual passa un dels fils de l'ordit, que així no perillen d'embullar-se. VF de pínter (Boc). loc.: «Viure a les pintes amples»: viure o tenir plena llibertat, no estar subjecte a ningú.