Raure

v. tr. 1. Passar a la terra l'aixada, aixadell o altra eina de tall o pala, per traure'n les herbes, brossa o mates dolentes o inútils (Agu, Pob). 2. 'Raure una fusta': rascar-la amb un instrument tallant o aspre per rebaixar-la o traure'n les adherències. loc.: 1. «Això costa de raure»: costa d'aconseguir, de fer una cosa (estudiar, treballar al camp, etc...) (Nloc) (Mon). 2. «Fa un fred que rau»: que gela molt (Nloc).