Arrufar

v. tr. o v. pron. Contraure alguna part de la cara fins a arrugar-se la pell. Ex.: «Arrufar el nas, el front, el muscle» (Ndoc). loc. «Arrufar-se-li el melic a algú»: Es diu quan li entra la por algú, acovardir-se. La majoria de vegades s’usa per a persones valentes. Ex.: «A ixe no se li arrufa el melic per res».