Botja

f. 1. Planta herbàcia composta, emprada com a vermifuga. 2. Planta de la família de les cistàcies, del gènere (Cistus Salvitfolius). Apareix en zones d'herbassars. Té les fulles molt rugoses, d'un verd fosc i de flors blanques (Nac) (Pin). 3. 'Botja de flor groga': (Heliantheum Lavandulifolium o Asperum). Cistàcies de flor groga, creixen les diverses plantes agrupades formant botges que no arriben mai al mig metre d'altura. Comú pels marges i vores dels bancals, en llocs assedegats (Nac) (Agu). 4. 'Botja blanca'. a) Arbust amb fulles de dues menes, unes simples i les altres amb tres foliols. Té flors grogues a la fi de les branques (Anthylli Cystisoides). b) Arbust de flors rosades molt vistoses (Cistus Albidus). c) Planta d'aspecte blanquinós amb inflors molt menudes que s'usa com a purgant (Mercurialis Tormentosa) (Ben Pin). Sin.: 'Orelleta de rata' (Ont). 5. 'Botja negra': Arbust baix amb flors blanques i amb fulles de color verd i apegaloses (Cistus Monpeliensis) (Agu Pin). Sin. 'Matagall'. 6. Nom genèric que es dóna a la llenya que s'usa en els forns. 7 Mata de cabell (Nac). loc.: «Tindre molta botja»: tindre molta mata o quantitat de cabell.