Cacau

f. 1. Canal per on se n'ix l'aigua que mou un molí (Agu Atz). 2. Buit on està la roda d'àlems del molí d'aigua. (Observacions: Al DCVB apareix en gènere masculí aquesta segona accepció, però E. Valor en les seues Rondalles, vol 3, pàg. 131, li dóna el gènere femení. Una altra observació interessant és que aquest cacau és el que podria donar sentit a l'expressió 'Quin cacau!', ja que el canal de desaigüe d'un molí fa molt de soroll) (Agu Atz). VF: 'acacau'. loc.: «Armar un cacau»: guirigall, desori, avalot (Nloc).