Cap

m. 1. Final d'una cosa. 2. Part superior del cos humà. 3. Part superior d'una cosa. 4. 'Cap d'altar': part més important de l'altar on es posa el patró o sant principal de l'església. pron 5. Algun o ningun. prep. 6. 'Cap a': en direcció a. loc.: 1. «Acatxar el cap»: humiliar-se, avergonyir-se, resignar-se. 2. «Anar amb el cap entre cames»: estar avergonyit. 3. «Tindre el cap com una màquina de temps»: ésser molt intel·ligent, tenir molta capacitat mental. 4. «Ser un cap gros»: ésser un cabut. 5. «Tindre un cap de suro»: tindre poca intel·ligència. 6. «Cap sense ulls»: es diu d'una persona destrellatada, sense seny. 7. «Tindre el cap ple de pardals»: estar boig i encantat. 8. «Tindre el cap buit»: exprssió que indica que es té el cap molt ple de sorolls, crits, etc. 9. «Anar-se'n del cap»: oblidar. També estar boig. 10. «Sense cap ni centener»: no tindre trellat. 11. «Donar cap»: arribar a un lloc; anar a parar a un lloc. 12. «Fer cap»: anar a parar, comparèixer. 13. «Fer cap per cap»: canvi equitatiu entre objectes entre persones. 14. «De cap a cua»: de dalt a baix. 15. «De cap a peus»: d'un extrem a l'altre. 16. «Entre cap i coll»: ben dins, difícil de suportar. 17. «Hi ha tants caps com barrets»: o siga, cadascú té la seua opinió i quan en són molts per a comanar una cosa, cal que hi haja un criteri únic. 18. «Té més caps que barrets»: es diu d'aquell que té massa coses i no hi pot acudir a totes. 19. «Calfar el cap (a algú)»: induir una persona perquè faça el que se li demana.