Corfa
Salta a la navegació
Salta a la cerca
f. 1. Part exterior i dura d'algun vegetal, d'un fruit, d'un llegum, d'un ou,... 2. Crosta d'una ferida o nafra. loc.: 1. «Menjar pa amb corfa»: es diu d'aquell que ja té les dents prou dures; que no és un xiquet. 2. «Paréixer de la corfa amarga»: aparentar mal geni per fora i per dins estar content (Agu, Boc). 3. «Tenir la corfa dura»: ésser molt vell (Ben).