Déu

m. loc.: 1. «Déu dóna faves a qui no té queixals»: les persones que no ho necessiten tenen les coses millors. 2. «Déu proveirà i la panxa patirà»: a més de confiar en la providència cal posar de la nostra part l'esforç necessari. 3. «Déu apreta, però no ofega»: sempre hi ha una eixida davant les situacions difícils. 4. «El qui fuig de Déu, corre debades». 5. «Si a Déu vols aclamar, fica't en la mar»: els perills dels viatges marítims obliguen a invocar l'auxili de Déu. 6. «Si Déu vol, els sants no poden». 7. «El que no té faena, Déu li'n dóna». 8. «Si Déu vol!»: locució condicional en què reconeix com a necessària la voluntat divina. 9. «Cada u en sa casa i Déu en la de tots»: cadascú es governa com pot. 10. «Gràcies a Déu!»: es diu per expressar la satisfacció per un fet esdevingut. 11. «Me cague en Déu!»: es diu per expressar la contrarietat davant un fet que ha eixit malament.