Lluneta

f. Joc que es jugava els dies de lluna. El qui pega persegueix els altres només en la zona de carrer il·luminada. Els altres cridaven: «a la lluneta estic, em ric, em ric», mentre escapaven. Si el qui paga se n'ix de la zona de lluna, els altres el castiguen pegant-li a l'esquena. A Bèlgida qui iniciava el joc agrupava els companys cantant: «La lluna, la pruna, vestida de dol / sa mare la crida, son pare no vol. / Carrer de la plaça, carrer del mercat, / tonyina de sorra, abaejo salat».