Oró

m. 1. Espècie de cabàs gran, de forma cilíndrica o un poc panxuda. 2. Dipòsit cilíndric fet de ciment o quadrangular practicat en un racó de l'algorfa amb un barandat. 3. Trossos de ciri que es tallen en l'operació de l'aculat i es guarden organitzats per a tornar-los a fondre (Nac) (Alb). 4. Conductes que van de la premsa a la canyeria. Ex.: L'almàssera té orons (Oll) (Nac). loc.: «Tindre el cap més dur que un oró» (Nloc).