Pala

f. 1. Eina de forner. 2. Forca de ventar. 3. Dent de davant, quan és molt gran. 4. 'Figa de pala': figa de moro. loc.: 1. «Fer pala»: en la cacera no aconseguir cap peça, s'usa també en altres camps, quan u no aconsegueix allò que pretén. 2. «Ser de pala»: persona que fa isetes, persona dolenta (Nloc) (Agu, Mon). 3. «Fer pala rasa»: no aconseguir res (Nloc) (Agu). 4. «Fer la pala rasa a algú»: fer-li una empastrada (Agu).