Paréixer

v. intr. 1. Semblar. m. 2. Parer, opinió, inferència que se'n trau d'una cosa. Ex.: Al meu paréixer la teua postura no té fonaments. loc.: 1. «Paréixer freixura»: anar espentolat, mal vestit (Nloc) (Ben). 2. «Paréixer un polaco (o un rumano)»: se sol dir d'una persona arreu, deixada, que va runosa (Nloc). 3. «Paréixer la degolla-cotes»: estar per tot arreu (Nloc) (Mon). 4. «Parèixer la Mare de Déu d'Agost»: es diu d'un malalt que es troba al llit (Nloc) (Boc). 5. «Paréixer la Mare de Déu d'Agres»: se li diu a algú difícil de veure o que fa aparicions súbites (Nloc) (Ont).