Parar

De diva
Dreceres ràpides: navegació, cerca

v. tr. 1. Muntar i guarnir una cosa disposant-la per a obrar, per a servir a un fi: 'parar taula', 'pararels ceps', 'parar el peu', 'parar la premsa'. 2. Estendre o presentar una part del cos, un recipient qualsevol, en posició o manera apta per a rebre allò que ens donen, ens tiren, ens apliquen, etc. Ex.: Parar la mà. 3. Fer cessar o cessar de moure, d'obrar, de sentir-se, de realitzar-se. 4. Fer permanència de certa durada, especialment, anar a estar a tal o tal casa, hostal, etc. durantla permanència en una localitat. 5. Fer cap, arribar com a terme. 6. Estar, haver arribat (a un lloc indeterminat). 'Anar a parar': desembocar. 7. Resultar, escaure, venir (bé, malament). 8. Semblar. Ex.: Quin parat té: tenir una semblança a... (Nac). loc.: 1. «No parar en torreta»: anar d'ací cap allà, sense aturar-se. 2. «Parar l'orella»: escoltar amb interès. 3. «Parar la mà»: estar sempre a punt de rebre (Nloc). 4. «Parar el carro»: expressió que que s'empra per tallar a algú per parlar massa o inconvenientment (Nloc). 5. «Parar el cabàs»: esperar-se.: «Si en vols més para el cabàs». 6. «Parar eixut, tendre, etc.»: tirant o semblant a eixut, tendre, etc.