Tro

m. 1. Soroll que es produeix a l'atmosfera a conseqüència de l'expansió de l'aire causada per un llamp. 2. Soroll fort produït per una explosió. 3. Trompada, colp fort, accident. Ex.: Pegar-se un tro amb el cotxe (Nac). loc.: 1. «Anar de tro»: divertir-se excessivament o sorollosament (Nloc). 2. «Gastar en trons»: malgastar, balafiar (Nloc). 3. «Dormir més malament que una nit de trons» (Nloc). 4. «Estar que pega un tro»: ésser de molt bona qualitat (Nloc). 5. «Acabar en trons»: acabar malament (Nloc). 6. «Trons de cul, tempestat de merda» (Nloc). 7. «Ser més mal que una nit de trons» (Nloc). 8.» Ser un tro»: es diu especialment d'aquells xiquets molt actius (Nloc).