El quadre que Antoni Miró va començar a pintar el dia de l’aplec de Bocairent

Després de Llíria, Alcoi, i Castelló de la Plana, Bocairent havia d’acollir el IV Aplec de la Joventut del País Valencià. Però no va poder ser. El 27 d’octubre de 1963, més de cent guàrdies civils i militars armats van impedir l’accés al poble per camins i carreteres, i van desbaratar la celebració reivindicativa encara en ple franquisme.

Joan Fuster va ser l’encarregat de redactar l’escrit de convocatòria de l’aplec, i ell mateix va parlar sobre aquella cita prohibida en alguns papers de la seua rica correspondència personal amb altres personalitats del país. De fet, sembla que va ser l’autoria fusteriana de la crida a l’aplec un dels motius principals de la prohibició.

La relació de Fuster amb l’aplec ens va servir l’any passat d’excusa per a començar la commemoració del seixanta aniversari de la convocatòria, que s’escau enguany i per a la qual preparem unes quantes activitats amb què volem no només recordar aquells fets: també actualitzar-ne continguts amb una visió comarcal.

Per això plantegem tractar qüestions com la consciència popular de pertinença a la Vall d’Albaida, la creació musical interpretada en valencià a la comarca, el futur del camp, la despoblació, la diversitat social… la cultura tradicional… Un ventall ampli que anirem detallant a mesura que s’acosten les dates de les cites.

Com s’ha explicat, el de Bocairent havia de ser el quart Aplec de la Joventut del País Valencià. Ja se n’havien fets tres, però va ser el de 1963 el que va encendre alguna alarma en les autoritats franquistes pel to reivindicativament valencianista no folklòric que aquells actes començaven a mostrar.

Això, i la polèmica desfermada pels sectors pròxims al règim contra Joan Fuster (autor del text de convit a l’aplec) que acabava de publicar Nosaltres els valencians i El País Valenciano, van convertir la convocatòria en un perill a ulls del governador civil que acabà prohibint-lo.

D’alguna manera, l’aplec de Bocairent, tot i no celebrar-se, assenyala un dels moments d’inflexió en la recuperació valencianista.

Ara, amb motiu del seixanta aniversari d’aquells fets, commemorem l’aplec perquè continua sent excessivament desconegut. Després de la taula redona feta a Benigànim el 30 de juny, i del concert antològic de música en valencià feta a la Vall d’Albaida el 9 de setembre a Aielo de Malferit, dissabte 23 de setembre posem fi a la commemoració amb una jornada amb taules sobre qüestions d’actualitat, una conversa amb protagonistes de la convocatòria del 1963, sopar, correfoc i una actuació musical.

Les dates dels actes que hem dedicat a la commemoració es van fixar fa mesos, per això lamentem que aquesta jornada coincidisca amb el concert solidari organitzat a Pegoen suport de catorze joves antifeixistes.

 

La programació de l’aplec de 1963 incloïa l’actuació de Raimon, la veu que més va popularitzar la cançó en català al País Valencià. La prohibició de l’aplec va impedir el concert, tot i que el cantant va arribar a entrar a Bocairent.

Ara, en la segona cita de la commemoració que ens durà a Aielo de Malferit, l’aniversari ens servirà per a fer un repàs, històric i reivindicatiu, al pop i rock fet en valencià a la Vall d’Albaida.

Dissabte 9 de setembre, a l’Auditori Municipal i a les 19.00 h, tindrem una sessió teòrico-pràctica sobre música i músics en valencià a la comarca.

L’acte consistirà en una xarrada de Jesús Barranco, sobre compositors i intèrprets dels anys 1960 ençà. Rescatarà noms pioners i farà valdre les experiències posteriors fins a la més estricta actualitat, des d’Els Suppersons a Auxili, passant per Anselmos, Red Roja o Gem, entre molts més. La part pràctica serà un concert antològic en el qual Les Marquesettes interpretaran una dotzena de les cançons referides en la dissertació.

Jesús Barranco (professor de llengua, i president del Col·lectiu Ovidi Montllor -associació de músics del País Valencià-) és un músic de llarga trajectòria (debutà el 1981 en el musical La pau retorna a Atenes sota la direcció de Pep Cortés) que ha participat en nombrosos projectes, un dels més personals dels quals és Gent del Desert, la banda de folk rock que dirigeix des de fa quinze anys i amb la qual ha publicat, fins ara, vuit discos.

Les Marquesettes es presenten com una banda nova i misteriosa. Els seus membres s’amaguen darrere els pseudònims Old Ninyato, la Tendur, Una Víctima, F*ck Follet i el Beat (amb les col·laboracions de Jordi Rebotons i Tere d’Aljanet). Hi ha qui creu que podria tractar-se de la mateixa banda que fa pocs anys hem vist presentar-se a Ontinyent i a Bocairent sota noms com Les Senyoretes de Nadal o Els Burros per la Finestra.

 

Comencem divendres 30 de juny. A Benigànim farem la taula redona «La Vall d’Albaida: la consciència comarcal», un espai on recollirem experiències de protagonistes de la reivindicació comarcalista de diferents generacions. Hi intervindran Emili Casanova, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de València; Vicent Gomar, president de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida; Gonzalo Borredà, Informador Juvenil al Consell Local de la Joventut d’Ontinyent; i Lluci Juan, artista visual i agitadora cultural.

L’acte serà a les 19.30 a la sala d’actes de l’Espai Jove, amb entrada lliure.

 

En col·laboració amb: